I si ara, simplement, ho deixĆ©ssim estar? Hem travessat el paĆs en cotxe innumerables vegades, hem actuat en locals ruĆÆnosos, hem mantingut llargues i pesades converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert; hem renunciat a amics, a aficions i a estones dāoci, hem regalat les nostres vacances, les nostres hores de son, hem deixat de viatjar; ho hem donat literalment tot per aconseguir el nostre somni. Però avui tenim 40 anys i a poc a poc comencem a adonar-nos que la vida que havĆem somiat no tĆ© res a veure amb aquesta. Llavors, per quĆØ no ho deixem aquĆ? Simplement. Per quĆØ no ens acomiadem amb un Ćŗltim gran concert i ho deixem aquĆ?
La Rosó i en Santi porten 15 anys vivint junts.
La seva història dāamor va comenƧar juntament amb un trepidant projecte musical que els havia de portar, un dia o altre, al capdamunt de lāescena catalana. Els anys han passat i aquest dia no ha arribat. Avui, mentre esperen que les portes sāobrin i el local sāompli de gent per recuperar part dels diners que han perdut en la seva Ćŗltima gira, no tindran mĆ©s remei que preguntar-se cap a on va el seu projecte musical, cap a on va la seva història dāamor i quina de les dues coses estĆ destruint a lāaltre.
Amb referents al cap com Ay! Carmela de JosĆ© SanchĆs Sinisterra, El viaje a ninguna parte de Fernando FernĆ”n Gómez o Minetti de Thomas Bernhard, volem que You Say Tomato sigui una comĆØdia intensa i profundament humana on el diĆ leg i la mĆŗsica construeixin una reflexió desacomplexada sobre el sentit i el valor real de lāart en el món i en lāĆØpoca que vivim, sobre la supervivĆØncia dels artistes, la satisfacció i la fidelitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves, deixem de tenir tota la vida per endavant i ens adonem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nostra vida serĆ aixĆ fins als darrers dies. Ćs això el que volĆem?